
El vent gemega com si volgués dir-me
que fa molt de fred.
Bé prou que veig els vidres llagrimosos
rebent l’alè
de tebior que la llar els envia.
A fora, els arbres sembla que tremolin
des de la rel.
El fred rebel
s’arrapa a l’asfaltat de la calçada
amb por que el vent l’empenyi més enllà.
No vol marxar;
arrecerat al llindar de les cases
deu estar bé.
Potser espera que algú li obri la porta…
Jo no ho faré!
JOANA RASPALL
DIAS DE NOVIEMBRE ENTRE MIS MANOS…

Y Noviembre llegó de repente al corazón…con sus cálidos días y noches tibias de escalofrío y lumbre…
Llegó Noviembre entre muertos y vivos viviendo la sinrazón… y nadie me avisó que su belleza era tan extraña, el silencio se apodera de las calles y un temblor entre dulce y afligido me encamina hacia los dias de nostalgia escondida.
Y Noviembre de nuevo entre mis manos, escapando de las luces incandescentes del prolongado verano… aquellos días que no quisieron volver y me esperaban las zozobras de los ocres en el ocaso.
Y Noviembre llegó de repente al corazón… la tierra naranja se enciende sin que vuelva la primavera, las flores exquisitas brillan al sol que se adormece…templado el horizonte y templado el bosque….con sus cálidos días de escalofrío y lumbre.
Beatríz.
